Introducció

    Aquesta comarca està plena de racons que, en poca distància, ofereixen múltiples sorpreses i curiositats. El tram nord d’aquesta ruta n’és un; sobre un fons de muntanyes calcàries de formes impressionants, aquesta ruta va desgranant alguns secrets del passat recent i llunyà d’aquest territori.

Descripció

    Des del parc dels Gronxadors de Vilada cal enfilar-se cap a l’església i després seguir per un carrer formigonat que, amb una forta pujada, arriba al cementiri i al dipòsit d’aigua. A partir d’aquí se segueix la pista que va cap al nord. Al creuar el GR 4, una mica més endavant, es veuen restes d’uns tubs que ens indiquen la finalitat del camí: portar aigua de les fonts properes fins al poble de Vilada. Amagades al bosc, també es veuen parets i feixes d’antics camps. Cal pensar que, no fa gaire temps, tota aquesta zona tenia un aspecte ben diferent.
     Després de creuar una pista, el camí puja fins a trobar un dipòsit amb una font d’aixeta per omplir les cantimplores. A partir d’aquí el camí planeja tot serpentejant costes i roques fins que s’arriba a la mina de l’Aigua, un túnel excavat a la roca per salvar l’esperó rocós. Abans d’entrar-hi, val la pena fixar-se en la paret de sobre: una alzina ha aconseguit introduir les arrels dintre de la roca i extreure menjar d’on sembla impossible.
     Poc després de passar el túnel trobareu la font de l’Arç, que alimenta el dipòsit que havíeu trobat fa una estona. Les seves tres boques indiquen la seva antiga abundància però, actualment, si no és que ha plogut molt, tota l’aigua està canalitzada cap avall.
     Després d’una curta pujada, el camí surt a un ample coll. A la dreta hi ha els camps i la casa del castell de Roset, una masoveria del segle XVIII, avui abandonada. A l’esquerra es veu el camí que pujava cap al castell que, en alguns punts, encara conserva les pedres col·locades per preservar el camí. El camí creua una esquerda de les roques i després baixa a una petita esplanada on es veuen les restes del castell, avui desbrossades i consolidades. A la cantonada sud-est es veuen les restes de la torre original; la resta són afegits d’èpoques posteriors. També s’hi veu una cisterna per guardar aigua. Si aneu cap a la punta sud de la muntanya, podreu gaudir d’una esplèndida panoràmica de gairebé 360º que abarca els prats de sota i l’agresta serra de Picancel enfront, Gotzera a l’oest i la falda del Sobrepuny al darrere. Si mireu cap a Berga, a l’altre costat del pantà, veureu una muntanya de forma piramidal on hi havia un altre castell, el de Pugi-Arbessós que, alhora, estava connectat visualment amb el castell de Blancafort, entre Berga i Cercs.
     Ara haureu de tornar a baixar fins a la casa del castell per continuar per la pista fins a un punt en què passa entre dues roques. Aquí surt un camí cap a la dreta que creua el torrent i comença a guanyar alçada fins passar un interessant grau, que és la raó de ser d’aquest camí ja que si no existís el grau tampoc existiria el camí. Aquest antic sender connectava Roset amb les cases del pla de Clarà i, més enllà, amb el poble de la Nou.
     Aquest camí desemboca en una antiga pista i després enllaça amb el GR 4 que puja des de la casa de Viladomat. Cal girar cap a la dreta per agafar el camí de Vilada a la Nou, un camí que es va obrir al segle XIX per fer el trajecte amb menys pendent i on es poden veure murs per aguantar-lo sobre el pendent i altres punts on va haver-se d’excavar la roca per fer espai. El camí antic passava per més amunt i després baixava per Casadesús, més al nord.
     El camí desemboca en una pista herbada. El GR gira cap a la dreta per continuar fins a la Nou, però el PR gira cap a l’esquerra, creua la carretera després d’una forta baixada i després agafa el camí antic de la Nou a Berga -un tram del camí original va quedar trencat per una esllevissada que actualment cal vorejar-, després de travessar l’esllevissada, arribareu a un esperó de roca que ofereix un interessant mirador cap a la Baells i els seus voltants. El camí baixa fent esses fins a arribar de nou a la carretera. A partir d’aquí cal continuar per la carretera vella –avui tancada al trànsit- i finalment cal baixar per la carretera actual fins a la pista de la casa de la Sala, on arribareu després de seguir-la un bon tros. Aquesta casa actualment encara està habitada i té segles d’història al seu darrere –l’est és d’origen medieval amb afegits dels segles XVI i XVIII-. El camí passa per darrere el paller i després va pujant i baixant, barrejant camí i pista, passant per sobre de la casa Bertrana i arribant finalment a la carretera de Vilada.
     En arribar a la carretera, cal seguir-la cap a la banda dreta i després baixar cap al pantà per enllaçar amb les zones recreatives del molí del Cavaller i dels camps de Vila-rasa fins a sortir novament a la carretera a l’entrada del poble on, després de passar les primeres cases trobareu la font dels Clotassos.
     Si voleu escurçar la ruta hi ha dos punts on es pot fer:
          · Des de la casa del castell de Roset es pot seguir la pista fins a la carretera i després girar a l’esquerra cap a Vilada o bé pel GR que trobareu just abans d’arribar a la carretera, des d’on sortiríem al PR just al començament del camí de l’Aigua.
          · Una vegada fet el camí del grau, podeu girar a l’esquerra quan enllaceu amb el GR i us portaria a la mateixa pista d’abans.

Ruta recomanada per

Cal Candi - Camps de Vilarrassa



Residència - casa de Pagès Les Eres de Guardiolans


Fitxa tècnica

Distància aprox.: 15 quilòmetres Temps aprox.: 5 hores Senyalització: Marques grogues i blanques en tota la ruta Punt d'inici: Parc dels Gronxadors de Vilada Punt de final: Parc dels Gronxadors de Vilada Aparcament: Davant de la plaça dels Gronxadors de Vilada Punts d'interès: Camí de l’Aigua, vistes de les serres del Picancel i del Catllaràs, casa i castell de Roset, camí del grau, camí de Berga, embassament de la Baells i molí del Cavaller Serveis: Per als serveis de Vilada, consulteu l’apartat de serveis turístics Bibliografia: Catalunya Romànica, volum XII, El Berguedà,Castells medievals del Berguedà, volum I, Amics del romànic del Berguedà. Cartografia: El Berguedà 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Observacions: El camí de l’Aigua, abans d’arribar al túnel, voreja la roca en alguns punts amb poc espai i a una alçada considerable: cal anar en compte, sobretot si porteu nens. Podeu trobar eixams d’abelles en algun punt del camí: cal passar de pressa i discretament. El Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà no es responsabilitza dels accidents o danys que puguin patir els usuaris durant la realització d' aquesta ruta així com tampoc de les deficiències de senyalització que, ocasionalment, hi puguin haver.