Introducció

    Tot i que potser no va ser de tanta devoció com el santuari de Queralt, el santuari de Corbera també tenia la seva verge trobada per uns pastors en una cova. L’actual església és del segle XVII amb annexos posteriors. A principis del segle XX encara oferia servei d’hospedatge, amb habitació i cuina per a les famílies que s’hi allotjaven, a més de la venda d’objectes religiosos.     Avui, passa la major part de l’any tancat i només s’utilitza esporàdicament com a casa de colònies.
    Aquesta ruta mostra dos camins que connecten els dos santuaris, ambdós passen pel poble d’Espinalbet. Com que es passa per carenes i punts alts, les vistes són excepcionals tant cap al sud com cap al nord.


Descripció

    Després de la visita de rigor a l’església de Queralt, heu de seguir les marques del GR 107 que comença a l’esplanada de sobre l’església. Al cap de tres minuts passareu per la font del Bou, que deu el seu nom al simpàtic cap de bou que dóna la forma a la font. Poc després, el camí es desvia a la dreta per agafar l’antic camí cap a Espinalbet. Si mireu amb atenció, podreu veure les parets fetes per aguantar el camí i impedir-ne l’erosió. Abans de creuar la cresta i perdre de vista Queralt, trobareu un mirador natural que ofereix una interessant perspectiva del santuari i dels seus boscos.
    El camí flanqueja per la cara nord i de sobte comença a perdre alçada. Sembla que en algun moment el camí original es va perdre perquè més endavant caldrà tornar a pujar per recuperar l’alçada perduda. En arribar a baix, just abans de girar cap a l’esquerra per pujar el camí del ròssec, mireu entre els arbres a la vostra esquerra. Veureu unes parets mig enrunades que emmarquen uns petits plans de forma semicircular: són places carboneres. Si mireu cap a la dreta, veureu que les formes es repeteixen tot i que potser de manera menys clara. Hi ha llibres que descriuen com es feia el carbó i com era la vida dels carboners. A la bibliografia n’hi trobareu un parell. El carbó vegetal era un producte bàsic a les llars abans que es generalitzés l‘ús del carbó mineral, i un ull avesat encara pot veure les places en llocs d’ombra, aprofitant lleres de torrents i plecs en el terreny.
    El camí entra en la moderna urbanització d’Espinalbet, creua la carretera dels Rasos de Peguera i torna a prendre el camí antic cap a l’església. L’església no té res destacable però darrere s’hi veu un pla enlairat i unes paret perimetrals on hi va tenir el seu castell Guillem de Berguedà, un dels grans trobadors catalans que va escriure bells versos d’amor però també dures sàtires dels seus contemporanis, fet que li va fer guanyar moltes enemistats i que finalment va ser la causa de la seva mort.
    Si en lloc de girar a la dreta cap a l’església baixeu una mica per la carretera cap a l’esquerra arribareu a la font. La seva aigua és molt apreciada i és habitual veure gent carregant el cotxe de garrafes. Si preferiu no pujar a Corbera, podeu continuar per aquesta carretera que després es converteix en pista de terra, seguint les marques blanques, i arribareu al cap d’un quart d’hora al restaurant Els Roures, on podreu refer les forces i continuar la ruta cap al Portet.
    Pels que continueu cap a Corbera, des de l’església d’Espinalbet el camí puja en direcció nord, buscant una via entre les roques. En el tram inicial del camí encara es veuen les pedres clavades de costat per evitar que el pas d’animals i persones erosionessin el camí. Quan sortiu al prat de sota el santuari, el camí segueix la pista cap a l’est. Just abans d’entroncar amb la pista de Corbera cap al coll de l’Oreller es veu la font de Corbera a peu de camí. Després de descansar i gaudir de les vistes des de Corbera, la baixada la fareu seguint les marques grogues i blanques del PRC-73.
    Des del prat de sota Corbera, la ruta baixa cap a l’oest per un estret camí que desemboca en una pista de nova construcció.     Aquí cal anar en compte, ja que al cap de poca estona la ruta deixa la pista per baixar per un corriol cap a l’esquerra. A partir d’aquí el camí baixa per camins i pistes, creuant camps i boscos fins a arribar a Els Roures. El següent objectiu ja el teniu a la vista: la collada Gran, una ampla esquerda oberta a la serra de Queralt.
    Després de passar la collada Gran, veureu la casa del Portet a sota, protegida dels vents del nord. Val la pena asseure’s un moment als camps de sobre la casa i contemplar la vista. Al costat de la casa hi ha una font. Tot i que a la casa no hi viu ningú, està arreglada i té propietari: respecteu-la.
    Aquí el camí gira cap a l’est per buscar la carena. Hi ha dos miradors especialment condicionats com a tals, tot i que en tot el recorregut fins a Queralt hi ha múltiples oportunitats per veure panoràmiques tant del nord com del sud. És una autèntica delícia per a la vista.

Distància aprox.: 14 quilòmetres. Temps aprox.: 5 hores. Senyalització: Marques vermelles i blanques (GR 107) de Queralt a Corbera; marques grogues i blanques de Corbera a Queralt (PRC-73). Punt d'inici: Santuari de Queralt. Punt de final: Santuari de Queralt. Aparcament: Aparcament del santuari de Queralt. Punts d'interès: Santuari i serra de Queralt, font d’Espinalbet, Sant Miquel d’Espinalbet, santuari de Corbera i molt bones panoràmiques. Serveis: Per a serveis en aquesta zona podeu consultar l’apartat serveis turístics. Bibliografia: Catalunya Romànica, volum XII, El Berguedà. Oficis i feines que marquen una època. Agrupament Baixa Ribera Salada. La vida rural a Catalunya. Llorenç Ferrer. Cartografia: El Berguedà 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Rasos de Peguera – Serra d’Ensija 1:25.000. Editorial Alpina. Observacions: Al camí de Queralt cap a Espinalbet i al camí del Portet cap a Queralt hi ha alguns punts que poden resultar incòmodes per a les persones que pateixen vertigen. També en els mateixos trams hi ha algun punt amb fort pendent amb pedra solta, cal anar en compte. El Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà no es responsabilitza dels accidents o danys que puguin patir els usuaris durant la realització d' aquesta ruta així com tampoc de les deficiències de senyalització que, ocasionalment, hi puguin haver.