Introducció
L'entorn de Queralt ofereix rutes de gran
bellesa, a més d'una variada flora i fauna. És relativament
fàcil veure el pigot negre, el pigot garcer i voltors,
gràcies, en aquest darrer cas, a la colònia que
s'ha establert al municipi veí de Capolat. La ruta que
us proposem comença en l'antic camí d'Espinalbet
i torna pel camí creat sobre el tub que porta l'aigua al
santuari de Queralt.
Descripció
Després de la visita de rigor a l'església, el
camí segueix les marques del GR.107 (Camí dels Bons
Homes) Al cap de 3 minuts, passareu per la font del Bou, que deu
el seu nom al simpàtic cap de bou que li dóna forma.
Poc després, el camí es desvia a la dreta per continuar
per l'antic camí que va cap a Espinalbet. Si mireu amb
atenció, podreu veure les parets fetes per sustentar el
camí i impedir-ne l'erosió. Abans de creuar la cresta
i perdre de vista Queralt, hi ha un mirador que ofereix una interessant
perspectiva del santuari i dels seus boscos.
El camí flanqueja la cara nord i, de sobte, comença
a perdre alçada. Sembla que, en algun moment, el camí
original es va perdre, ja que més endavant cal tornar a
pujar fins a recuperar l'altura perduda. Els trams de baixada
-abans una mica delicats- han estat arranjats recentment amb gran
encert i no suposen cap problema. En arribar a baix, justament
abans de girar a l'esquerra per pujar cap al camí de la
Fusta -un camí ample utilitzat per arrossegar els troncs
fins a la carretera de sota-, si mireu entre els arbres, a la
vostra esquerra, veureu unes parets mig enrunades que emmarquen
uns petits plans de forma semicircular: són places carboneres.
Si mireu a la vostra dreta, veureu que les formes es repeteixen,
tot i que potser de forma menys clara. Hi ha llibres que descriuen
com es feia el carbó i com era la vida dels carboners;
en la bibliografia se n'enumeren dos. El carbó vegetal
era un producte bàsic de les llars abans que es generalitzés
l'ús del carbó mineral -un ull avesat encara pot
veure les places en llocs d'ombra, en l'aprofitament dels llits
d'algun torrent i plecs del terreny.
Després de pujar un tram del camí de la Fusta,
el camí gira cap a la dreta, planeja i després baixa
cap a la riera de Metge i la urbanització moderna; creua
la carretera dels Rasos de Peguera i torna a reprendre el camí
antic cap a l'església. L'església no té
res a destacar, però per la part del darrere es veu un
pla elevat i unes parets perimetrals. Aquí hi va tenir
el seu castell Guillem de Berguedà, un dels grans trobadors
catalans que va escriure bells versos d'amor, però també
sàtires mordaces dels seus contemporanis, la qual cosa
li va fer guanyar moltes enemistats i, finalment, va ser la causa
de la seva mort.
La nostra ruta deixa el GR i gira a l'esquerra seguint les marques
grogues rectangulars de la xarxa de senders. A 50 metres es veu
la font, on l'aigua és molt apreciada - és habitual
veure gent carregant-ne garrafes al cotxe. La ruta continua per
aquest carrer. Al cap d'uns 15 minuts, arribareu al restaurant
Els Roures.
Des d'Els Roures, creuem la carretera i agafem un camí
asfaltat, al costat del càmping, que ens porta de tornada
a la urbanització, seguint les marques grogues. La ruta
fa un gir a la dreta per una pista i, de seguida, agafa una drecera
per creuar la riera, torna a trobar la pista a l'altre costat
i inicia la pujada. Entrem en un bosc de pins esclarissats i molt
atractiu. Si ha plogut, baixarà aigua pels torrents. Al
final de la pista hi ha una font: la font del Perdigall. La ruta,
ara camí, continua pujant i busca una paret de roca. Veureu
un forat a la roca que pot servir d'aixopluc en cas de pluja.
En un coll, el camí es divideix per tornar-lo a trobar
una mica més endavant. Podeu continuar seguint per unes
marques blanques o potser és més interessant, seguir
les marques grogues que baixen per l'esquerra i després
giren a la dreta. Veureu l'entrada d'un petit túnel; és
per aquí per on es fa passar el tub per portar l'aigua
a Queralt. El camí, ara pràcticament pla, de vegades
més tapat pels arbres i de vegades amb vistes més
àmplies, és sempre molt atractiu. Prop del final,
el camí inicia una baixada pronunciada i salva el desnivell
amb unes escales ben arreglades. El camí desemboca a la
capella de Sant Joan, molt a prop del començament del GR.
Per variar, podeu tornar pels miradors de la cara sud, seguint
el PR-C 73, amb unes vistes espectaculars dels camps i turons
del Baix Berguedà, amb Montserrat, Sant Llorenç
i la serra de l'Obac al fons.
Ruta recomanada per
Els
Roures
Cāmping Fontfreda
Fitxa tècnica
Distància
aprox.: |
8 quilòmetres |
Temps aprox.: |
2,5 hores |
Senyalització: |
Marques vermelles i blanques (GR 107) fins a Espinalbet,
, marques grogues (xarxa de senders) fins a Queralt. |
Punt d'inici: |
Santuari de Queralt |
Punt de final: |
Santuari de Queralt |
Aparcament: |
Santuari de Queralt |
Punts
d'interès: |
Santuari de Queralt, Església de Sant Miquel
d'Espinalbet, Mina de l'aigua, capella de Sant Joan,
mirador de les Guilles. mirador de Garreta. |
Serveis:
|
Bars: Bar de Queralt.
Restaurants: Els Roures
Allotjament-Restaurant:Els Roures, Càmping
Fontfreda.
Per altres serveis dintre de la ciutat de Berga podeu consultat
l’apartat d’allotjaments.
|
Bibliografia: |
Oficis i feines que marquen una època - Agrupament
Baixa Ribera Salada.
La vida rural a Catalunya - Llorenç Ferrer.
Catalunya Romànica, volum XII, El Berguedà. |
Cartografia: |
El Berguedà 1:50.000 de l’institut cartogràfic
de Catalunya.
Rasos de Peguera – Serra d’Ensija 1:25.000 de
l’Editorial Alpina. |
Observacions: |
El Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà no es responsabilitza dels
accidents o danys que puguin patir els usuaris durant la realització d'
aquesta ruta així com tampoc de les deficiències de senyalització que,
ocasionalment, hi puguin haver
| |