Introducció

    El Catllaràs és potser una de les serres menys conegudes del Berguedà però també una de les més interessants. Quatre de les rutes proposades en aquest apartat donen diverses perspectives del vessant sud. Aquest ruta us endinsarà cap a la vessant nord amb un itinerari que combina passat religiós, ús agrícola i ramader i explotació minera en un marc de gran bellesa paisatgística.

Descripció

    El PR s’inicia al barri de les Coromines, davant de la capella de Sant Antoni. Aquest barri és el grup de cases que es troba en creuar el riu i està format per un carrer vertebral del qual surten transversalment tots els altres carrers. Va ser un barri obrer creat a mitjan del segle XVIII per als treballadors de la incipient indústria tèxtil. Destaca per ser una de les primeres mostres de planificació urbanística de Catalunya.
    La ruta comença seguint l’antic camí ral de la Pobla a Ripoll que us portarà fins al monestir de Santa Maria de Lillet. Les primeres notícies d’aquest monestir daten del segle IX. El conjunt actual és fruit de diverses construccions dels segles XI, XIV i XVIII. Va ser cremat durant la Guerra Civil però recentment ha estat restaurat i es pot visitar. Una mica més amunt, trobareu la petita església romànica de Sant Miquel. Per visitar l’interior d’ambdós edificis, podeu demanar les claus a l’Oficina de Turisme de la Pobla de Lillet (parc Xesco Boix, s/n).
    El camí senyalitzat comença a pujar cap a una penya on es veu una creu i restes d’uns murs. Són les restes de l’antic castell de la Pobla, construït durant el segle X i probablement abandonat al segle XIII. En arribar al coll de sota del castell, un petit sender puja fins al castell. La vista des d’aquí és magnífica: ofereix un panorama privilegiat de les serres del Berguedà i del Ripollès, amb la Pobla als vostres peus.
    A partir d’aquí el camí comença a pujar enmig d’un bosc de faigs i pins fins a arribar al xalet del Catllaràs. Aquest edifici va ser dissenyat originàriament per Gaudí per allotjar els enginyers que dirigien les mines que extreien el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro. Del disseny original, per desgràcia, només en queda la forma; els detalls típics de l’arquitectura gaudiniana varen desaparèixer en les remodelacions realitzades. Actualment s’usa esporàdicament com a casa de colònies. Una mica més endavant, a la dreta del camí, hi ha una font.
    Ara el camí continua cap a l’oest amb fort pendent fins al collet Fred i el mirador de la Roca de la Lluna. No obstant això, suggerim la possibilitat de seguir la pista que, tot i que dóna més volta, ofereix dos avantatges: el pendent és més suau i permet visitar una de les bocamines d’Arderiu. Gairebé totes les mines antigues o bé han desaparegut o bé són de difícil accés. En aquest cas, la mina es troba a peu de pista. Per arribar-hi, cal continuar cap amunt per la pista principal des del xalet. A la primera cruïlla, cal continuar amunt per la dreta; a la segona cruïlla, està senyalitzat Font d’Ardericó cap a l’esquerra. Cal que seguiu aquesta pista uns cent metres i veureu la bocamina a mà dreta. Va ser explotada entre el 1908 i el 1922. Per arribar al mirador, cal que retorneu a la pista principal i continueu cap amunt.
    El mirador de la Roca de la Lluna va ser construït per ICONA i ofereix unes magnífiques panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques, i també permet veure el dentat perfil de la serra del Catllaràs cap al sud. Hi ha taules i bancs i una font per fer pícnic.
    Si seguiu endavant pel camí senyalitzat, arribareu a una esplanada amb una xemeneia i unes parets: és la sala de màquines, lloc on s’agrupava el carbó portat de diverses mines abans d’emprendre el complicat viatge cap a la carretera de la Pobla, on actualment s’ha construït la nova estació del carrilet.
    Hi ha un moment que la ruta abandona la pista i fa un petit desviament per passar pel prat anomenat Joc de la Pilota. El nom ve del fet que va ser utilitzat pels enginyers anglesos que vivien al xalet per jugar a pilota. També se l’anomena prat de les Damases. Envoltat per bosc i roques calcàries, és un lloc on es respira un ambient de gran tranquil·litat. Està situat a mig camí de la ruta i és un lloc ideal per descansar i contemplar la senzilla bellesa de la natura.
    Més endavant trobareu el prat Gespador, un dels prats que caracteritzen la zona alta de la serra. A l’estiu sol haver-hi un petit grup de vaques, un vestigi dels grans ramats que antigament pasturaven en aquests prats.
    Ben aviat arribareu a un gran roc plantat enmig d’un pla: és el roc del Catllaràs, una de les clares divisions entre el vessant nord i la sud. Cap a l’est veureu els cims que marquen la carena central, i cap al sud els grans prats del pla de l’Orri.
    Després de passar un coll, el camí comença a baixar. Després de seguir una pista (amb alguna drecera) arribareu a un punt en què el camí gira 90Å a la dreta. A partir d’aquí s’acaben les marques grogues i blanques i haureu de començar a seguir les vermelles i blanques del GR 4. Finalment, el camí desembocarà a una pista amb un gran pla a la dreta: és el camp de l’Ermità, antigament camps de conreu on encara es veuen les feixes de terra. És un bon lloc per descansar.
    Després d’una estona de caminar arribareu a la font de Falgars amb taules i bancs ben condicionats. A l'esquerra marxa el GR 4.2 que us portaria a Sant Julià de Cerdanyola, Guardila de Berguedà, Bagà i Coll de Pal. Seguim en direcció al santuari de Falgars, que es veu al davant i que apareix citat des del segle X, tot i que l’edifici actual sigui del segle XVII amb algunes restes romàniques. Hi ha una cova de la troballa on, segons diu la llegenda, es va trobar una figura de la verge. Aquesta cova queda una mica allunyada de la ruta. A part de l’església hi ha servei de menjar i allotjament. També hi ha instal·lacions per fer barbacoes i sol estar bastant concorregut, sobretot a l’estiu, els caps de setmana de bon temps i en època de bolets.
    Des del santuari cal recular per reprendre el camí que, des d’aquí, ja baixa cap a la Pobla per la cresta. En aquest tram passareu per tres graus o passos que permeten al camí salvar parets rocoses. Resulta interessant veure com el camí salva aquests obstacles. Mostra la importància del camí el fet que va ser empedrat en alguns punts per facilitar-ne la conservació i encara es veuen les pedres clavades de costat a la terra, sobretot a sota de l’últim o primer grau.
    Si voleu un lloc tranquil, ja gairebé arribant a la Pobla, us podeu arribar al bosc de Ventaiola. Cal desviar-se lleugerament. El camí baixa pel costat d’uns camps i es veu el bosc a la dreta. Veureu una pista a la dreta amb una creu groga. Cal deixar aquesta pista i seguir baixant. Trobareu una segona pista a la dreta, també amb una creu groga. Cal que la seguiu i ben aviat trobareu uns punts grocs pintats als troncs. Cal que seguiu aquestes marques fins a arribar a la font del Roure, un bonic indret amb una font i bancs de pedra. Si baixeu pel camí de la carena, arribareu a una carretera formigonada que us portarà novament a l’última recta del GR, just després de passar pel costat de l'heliport.

Ruta recomanada per

Masia Sarga



Hostal Pericas



Fitxa tècnica

Distància aprox.: 17 quilòmetres. Temps aprox.: 5-6 hores. Senyalització: Marques grogues i blanques des de la Pobla fins a sobre el camp de l’Ermità (PRC-52) i marques vermelles i blanques des de sobre el camp de l’Ermità fins a la Pobla (GR 4). Punt d'inici: Pl. Ajuntament de La Pobla de Lillet (cal seguir el carrer Regatell, pl. del Capdavall, c. de la Font i pujada de Sant Antoni fins arribar a la capella de Sant Antoni, punt d'inici del PR. Punt de final: Pl. Ajuntament de La Pobla de Lillet. Aparcament: Aparcament de darrere l’ajuntament. Punts d'inter ès: Monestir de Santa Maria de Lillet, rotonda de Sant Miquel, creu del castell de la Vila, xalet del Catllaràs, mirador de la Roca de la Lluna, el joc de la Pilota, el prat Gespador, el roc del Catllaràs, el camp de l’Ermità, el santuari de Falgars, els Graus, diverses fonts i bones vistes panoràmiques. Serveis: Per serveis a la Pobla de Lillet consulteu l’apartat serveis turístics. Bibliografia: Catalunya Romànica, volum XII, El Berguedà. Relleu fotogràfic de les Mines del Berguedà. Guia del PC-C 52. Editorial Claret. Cartografia: El Berguedà 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Montgrony – Fonts del Llobregat 1:25.000. Editorial Alpina. Observacions: Trobareu moltes fonts al llarg del recorregut. El Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà no es responsabilitza dels accidents o danys que puguin patir els usuaris durant la realització d' aquesta ruta així com tampoc de les deficiències de senyalització que, ocasionalment, hi puguin haver